El Castell i
el Nucli Antic
Endinsa’t en la vila medieval de Móra d’Ebre, el seu castell mil·lenari i els carrers empedrats que guarden la memòria de tres cultures.
Una fortalesa mil·lenària
Al bell mig de la Cubeta de Móra, el castell de Móra d’Ebre és la primera gran fortificació que domina el riu. Dels sarraïns que bastiren una talaia al turó fins a la gran fortalesa cristiana, el castell fou durant segles la frontera natural entre andalusins i cristians, i el cor d’una vila que s’anava forjant entre tres cultures: la morisca, la jueva i la cristiana.
La història del castell
Orígens sarraïns
Els sarraïns s’assentaren al turó i bastiren una petita talaia que, amb l’ocupació cristiana, esdevingué una gran fortificació. El castell controlava el pas del riu i marcava la frontera entre dos mons.
Ramon Berenguer IV i els Entença
Ramon Berenguer IV donà el castell a la corona i més tard passà en mans dels Entença. Els templers es feren amb els castells veïns d’Ascó i Miravet. Una època de pagesos, navegants, cavallers i passos de barca que forjà el caràcter morenc.
La guerra de la barca
El Comanador templer d’Ascó va cobrar un peatge als qui volien creuar el riu, un dret que fins aleshores pertanyia a Móra. Més de 4.000 homes assetjaren la vila durant 15 dies, arrasant les terres més fèrtils. Però la vila i el castell mai capitularen.
La vila vella i els carrerons
Als peus del castell es va anar conformant una vila medieval emmurallada. Avui aquell entramat de carrers empedrats i cases pairals conformen la vila vella, coneguda pels morencs com els carrerons.
Galeria
