Camí de Sirga – GR99

Aquell dia Francisco no va dormir, eren les 4 de la matinada que em vingué a veure per com m’havia tranquil·litzat després d’uns dies de crescuda. Francisco, el patró del llaüt, i els seus peons, van haver de fer dos nits a Móra d’Ebre abans de continuar sirgant-me riu amunt. Havien de fer arribar les 12 tones d’arròs del delta de l’Ebre a Mequinensa.

Era dia de mestral, de contravent, i el llaüt havia de seguir remuntant-me. Només podien remuntar-me sirgant, és a dir, estirant la sègula que empenyia el llagut. La sègula és una corda molt llarga enganxada a l’ombro dels sirgadors i alleugerida per les muscleres, una teula que feia que la corda no els llagués la pell. Sabien que els esperava el trajecte més complicat, el pas de l’Ase.

Per Francisco aquell era un dia fatídic, però Josep, sabedor del seu triomf, li proposà en to conciliador que baixés a Móra a comprar un matxo i que provés de sirgar amb ell. Francisco, després de recollir la sirga, anà a buscar un matxo i com ell molts altres sirgadors. Fou una de tantes innovacions fluvials en un temps que semblava que revifava la vida comercial sobre meu. Però durà ben poc… en finalitzar-se la Primera Guerra Mundial i amb l’arribada de les carreteres i més ferrocarrils la vida de sirgadors i llaüters passà a l’oblit.

Us animo a rememorar tota aquesta vida fluvial d’esforç, valentia i lligada sempre a mi tot recorrent el GR99 a peu o en bicicleta. El GR99 em voreja des del Delta fins al meu naixement i a la Ribera d’Ebre molts trams coincideixen amb l’antic Camí de Sirga.