Illes de l’Ebre

És tan agradable veure cada dia la bellesa dels boscos de ribera que em vesteixen… Jo els hi ofereixo les meves aigües i ells uns paisatges canviants cada estació, dignes d’admiració. Em reconforta quan m’expliquen que gràcies a mi són un oasi de biodiversitat, actualment es troben en regressió a la Mediterrània per falta d’aigua o contaminació. Són boscos eurosiberians, de climes temperats, però jo els dono tota la humitat que necessiten per a poder-se desenvolupar vora el Mediterrani.

M’acompanyen en bona part del meu camí i són més exuberants allà on reposen els meus sediments, on s’hi formen el que anomenen illes de riu i els galatxos. Tant les illes com els galatxos són petits oasis que m’encarrego d’anar modulant al meu gust, en funció del cabal apareixen i desapareixen sota les meues aigües. Els galatxos són els canals que dibuixo per a separar les illes dels marges del riu, de vegades trobareu les illes unides a la riba, com a l’Aubadera, enganxada per un riberal, altres cops dibuixo autèntiques illes dins d’un riu, com l’illa de Subarrec, l’illa del Galatxo i l’illa del Vado del Vapor.

Bona part d’aquests espais els heu catalogat com a reserva de fauna salvatge i inclosos dins el PEIN «Illes de l’Ebre». Plegats som aixopluc de la biodiversitat. Moltes aus hi crien i dormen com el bernat pescaire, el martinet blanc, l’agró roig, el martinet ros o el corb marí. Troben la casa en les alberedes formades per bells arbres com l’àlber, el salze blanc, el xop, la freixa i el tamariu.

Quan observo els meus oasis de vida noto una natura salvatge, alegre, plena d’olors i cants agradables que m’agradaria que conegueu vosaltres també. La millor forma és navegant en piragua o bé aproximant-se des de la riba a través del Camí de Sirga o GR99.